falto jo
per inaugurar aquest any nou i encara que tot funcioni sense la meva paraula volia contribuir perquè no sigui dit. Ara potser tocaria parlar de què he fet aquestes vacances, amb qui he estat, si m’ho he passat bé i si he menjat com si s’acabessin les provisions de tot el món demà mateix, però com això no té massa interès i tampoc vull saltar-me el protocol ho mataré ràpid: Tot bé, fantàstic.
Torna el cole demà mateix, torna la feina i tot arrenca de nou i jo tinc reticències d’anar al llit. No per mandra de tornar d’on he fugit els darrers dies, sinó per trobar-me amb les meves pors, nous reptes, projectes i ambicions que prenen camí aquest nou any. Sí, ganes no me’n falten, però vull pensar que he carregat bé les piles per a tenir empenta suficient per deixar la pell en cada un dels dies que venen. Un any més tocarà somriure, arriscar, celebrar, aprendre, equivocar-se i seguir jugant a això tant divertit en que cadascú hi pren el seu paper. Moltes coses al meu voltant i molt de què parlar, molt amb què marejar-te i mil vivències per explicar. Amb lleis idiotes com la Ley Sinde i altres tant actuals com la Neutralitat de la Xarxa, tant telecos com músics estem en boca de molts, així que només em queda augurar que aquest any, més i millor. Que continui la fieshta!
2010++;
