evolució
Sí, sóc un covard, però aquesta vegada el temps m’ha guanyat la partida i com un dia té 24h sense opció de pròrroga, hauré de paralitzar els estudis a l’Esmuc durant una temporada. Si eres dels que creia que tard o d’hora cauria, que havia d’arribar aquest moment, obre la botella de cava que aquí el tenim. De totes maneres, haurà de ser una mitja cel·lebració ja que el contrabaix no l’he aparcat. Molt a pesar de veïns i familiars, segueixo i seguiré estudiant de tant en tant i rebent alguna classe particular. En la meva defensa només afegiré que no es tracta d’una retirada, sino d’una renúncia, donat que com ja deus saber per tot el que va quedar dit aquí, compaginar la vida numèrica amb la artística no solament és possible, sinó que mola!
Òbviament, no escric per a fer evident una realitat, sinó que volia fer-te arribar una preocupació meva, una inquietud que potser comparteixes. Darrerament passo més temps del que és saludable rodejat d’enginyers, informàtics i altres sers indesitjables com jo i me n’he adonat que m’estic transformant. Ara resulta que les melodies dels mòbils que m’envolten són de Bola de Drac, Star Wars i Bob Esponja i els temes de taula són els últims videojocs, les novetats per a virtualitzar i pujar ordinadors al cloud i cables mal crimpats. Començo a utilitzar un vocabulari ple de majúscules juntes que fins fa quatre dies no tenien massa sentit: CPD, ISM, VMM, C3-PO, i em dóna la impresió que tinc estudis quan encenc l’ordinador. Res no ha canviat, sóc el mateix d’abans i critico els merders polítics haguts i per haver, odio la demagogia i segueixo tant paranoic com fa dos dies, però ara la vena enginyer m’està donant un aire més friki del que ja tenia. A mode de teràpia, aquesta confessió quedará present per tal que quan tot plegat ja sigui un fenòmen irreversible pugui retrobar els primers símptomes.
Mil gràcies a tots pels vostres comentaris i recolzament! És una decisió que no ha estat presa a la lleugera, fa ja molts anys que estudio música i l’estima que li he agafat a aquell tros de fusta de més de metre i mig ha endarrerit quelcom que semblava inevitable. Molta feina i tampoc gaire destresa tocant m’han portat a aquí, i he parlat amb professors, amics, companys, col·legues i familiars. Sap greu aparcar l’esmuc, un projecte que de moment tan sols paralitzo i espero reemprendre més endavant, però també desitjo que el temps em digui que ha estat la decisió encertada.
Petons i abraçades.
Jan
Hola,
Jo quan vaig deixar la musica ho vaig fer per que em van donar per inútil, fer vuitè d’EGB va ser una excusa que els hi vaig donar als del conservatori…crec que la teva excusa d’ara no es prou bona.
Marca’t una data de no retorn per valorar si la decisió que prens es encertada en contrast amb els altres objectius que t’hi han abocat.
Consell d’enginyer.
Salut.
Ohhh, Jan!! eso significa que dejas la esmuc??? Realmente, puedo imaginar lo difícil que es compaginarlo… cuanto más avanzas al recorrer una doble vía, más cuesta arriba se hace y te aseguro que yo también estoy viviendo eso desde otro lado. Por supuesto, ya lo sabes, pero me gustaría recordarte que ese esfuerzo, únicamente lo haces para tí, para tu propia evolución como tú dices, y para tu formación y enriquecimiento personal… no para demostrarle nada a nadie. Aunque es muy duro, a veces no hay que olvidar que se hace desde el amor a querer aprender más cosas…y quien sabe, quizás para poder unir los dos caminos en el futuro de alguna manera totalmente única y original, y así convertir tu camino en el del auténtico Jan Jofra.
Solo quería decirte, desde mi total ignorancia sobre los argumentos que hayas tenido para llegar a esta conclusión, que siempre hay gente que te puede ayudar en los momentos más duros, si pides ayuda, el camino que tan cuesta arriba se te pueda hacer no necesariamente tienes porqué hacerlo solo, o simplemente puedes planteártelo de una forma mas lenta… Reconsidéralo y recuerda los motivos que te llevaron a iniciar el camino y la lucha…seguro que encuentras alguna cosa que te pueda seguir dando fuerzas.
En cualquier caso, si es una decisión tomada desde el corazón, estará bien. Pero no pierdas de vista tus perspectivas o sueños, por muy imposibles que puedan ser, no dejes que las circunstancias del entorno te envuelvan tanto como para olvidarlos.
Mucho ánimo y mucha suerte!!!
Itziar
Podría símplemente decir “que la fuerza te acompañe”. Pero odio los tópicos, especialmente ahora que la gente prefiere arrojarse cosas en lugar de hablarse. La cuestión es que nunca creí en la evolución y sí en la involución. Todo lo que ha involucionado no solo es material y económico, sino ético y moral. No es en vano que somos la generación You Tube -yo tube un coche…, yo tube un trabajo…, yo tube creencias-
En cualquier caso he disfrutado con la música de tu exquisita fraseología en acento catalá que culmina con las abundantes reflexiones personales a las que bien puedes llamar TERAPIA.
Gracias Dr. Jofra….., y olvídate de las aburridas abreviaturas anglosajonas. Ni ellos saben lo que dicen, solo se escuchan a sí mismos en una especie de simbiosis de autobesos.
El instrumento que escogiste me recuerda que todo lo hago igual contrabajo.
es pot dir més alt (o en majúscules en aquest cas), però no més clar…