un
Quan un (“un” en aquest cas equival a Jan Jofra, no és la meva intenció generalitzar, però com que en aquest blog de “un” només n’hi ha un, que casualment sóc jo, he decidit permetre’m el luxe d’autodenominar-me un; em podria haver autodenominat de moltes maneres ja que ara esta de moda autodenominar-se, però Creativitat està ocupada perquè és època de fitxatges i cal inventar per omplir portades…) està entussiasmat amb la feina que fa, si li preguntes qui és et respon què és. Això pot ser un procés de trancisió natural cap a una nova etapa, en la que aquesta persona descobreix el seu nou rol i el gaudeix amb totes les penes i glòries que comporta. No obstant, segons l’opinió d’un expert, aquesta manera de procedir pot desembocar en una espiral d’egocentrisme i paràfrasis verbals que serveixen per autoafirmar-se, per a ser l’únic oient de les pròpies paraules i per a conferir-se recolzament del propi jo, embolcallat en títols i adjectius que el facin semblar més important, que justifiquin la inversió d’hores d’estudi.
És llavors quan un corre el risc de perdre l’essència del camí que ens porta al moment actual. El que ens defineix és què som, no qui diem ser que som. Abans no s’agafin direccions equivocades, un reendreça el rumb. Com diria un savi: Ep! Alerta!
Un té 23 anys, molt per aprendre. Gràcies mama, seguirem esforçant-nos-hi.
Si piensa que solo eres el del dorsal uno, si crees que aunque no puedas ser el primero podrías ser el único, si uno es poco… solo hace falta uno para evitar la soledad, un Wilson en una isla desierta del Pacífico…, en definitiva tu eres uno además de todos nostros.
http://writingandstories.wordpress.com/
Nunca se me dieron muy bien las matemáticas, pero se que a veces un uno lo es todo. Solo hace falta uno para completar una vida, una sola voz para emocionarse, un solo relato para estremecerse, un céntimo para el millón.
Si todos los granos de arena del mar pensaran cada uno que simplemente son uno, no habría playa. Si una gota descendiera hasta deslizarse en el ventanal pensando que solo era otra gota, no habría lluvia. Pero la lluvia y la playa son la suma de todos los unos.
Te recomiendo –si no lo has hecho ya- que escuches el tema: “Rain” de Dax Johnson. Solo son cuatro minutos de lluvia, piano y solitarios acordes. Solo es una música, para otros puede ser la música e incluso para algunos el último momento. Sea cual fuere solo era un músico, o quizá algo más…
Mira que yo pensaba que escribía en este blog de un modo egoísta, egocéntrico y egotodo… al final conseguirás que escriba porque tenga ganas de leer tus comentarios!